miércoles, 5 de diciembre de 2012

Albert Espinosa



El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè es facin realitat. I és que creure i crear només són a molt poques lletres de distància.



Albert Espinosa

Peligro niños

Selección de textos cuyo propósito principal es mantener un diálogo con los lectores sobre diferentes aspectos de la relación entre adultos y niños, ya sea en la familia, en la escuela o en la ciudad. Aspectos que, por desgracia, y tal como apunta el propio autor, siguen todavía hoy en plena actualidad. Inspirado en la crónica diaria y en las experiencias reales Tonucci ha sabido hallar el punto de vista de los niños, considerando siempre a éstos como personas competentes y como ciudadanos capaces de contribuir de forma crítica a las decisiones que se toman en su ciudad. Con ello, consigue sugerirnos actitudes más respetuosas para con nuestros hijos, alumnos y jóvenes, no tanto para prepararles para un futuro mejor sino para crear un mejor presente en el que tanto ellos como nosotros podamos disfrutar de una más alta calidad de vida.
 
 

Con ojos de niño

Roma, y Ecosistemas, un programa multimediático para la educación ambiental. Desde 1968, con el seudónimo Frato, publica viñetas satíricas sobre temas de educación en numerosas revistas de distintas partes del mundo.
 
 
 
 
 

Francesco Tonucci

Francesco Tonucci (Fano, 1941), también conocido por el seudónimo "Frato", es un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Es autor de numerosos libros sobre el papel de los niños en el ecosistema urbano y de artículos en revistas italianas y extranjeras.
Realizó estudios de pedagogía en la Universidad Católica del Sagrado Corazón de Milán. Con 28 años recibió una distinción en ese campo y empezó a satirizar la realidad de la escuela a través del nombre de “Frato”, nombre que surge al fusionar las primeras sílabas de su nombre.
Trabajó como maestro y, en 1966, se convirtió en investigador en el Instituto Psicológico del Consejo Nacional de Investigación, del que más tarde presidió el Departamento de Psicopedagogía, que lleva adelante el programa de educación ambiental. El objetivo de este programa es crear una base de datos "para y por los niños". Sus investigaciones se centran en el desarrollo cognitivo de los niños, su pensamiento, su comportamiento y la relación entre la cognición de los niños y la metodología educacional. En 1991 llevó a cabo en su pueblo natal el proyecto de Ciudad de los Niños, consistía en hacer una ciudad cuyo punto de referencia sean los niños. El proyecto tuvo mucho éxito y se extendió a distintos puntos del mundo.
Ya en 1991 fue nombrado presidente del “Comité Italiano de Televisión y Menores”, comité que pretende la protección de los niños. También es colaborador de la Ciudad de la Ciencia de Nápoles para “El taller de los pequeños” y colaborador científico del proyecto “El museo de los niños”, de Roma. Fue nombrado profesor honoris causa de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Pontificia Universidad Católica de Lima (Perú).




Ajuda a Ian

Castanyera




Vam pintar aquestes castenyeres tan simpàtiques!!

Mandalas

Aniversari



Anys i anys, per molts anys,
a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys,
a les dues per molts anys.
anys i anys, per molts anys,

a les tres per molts anys.
volem que Súper t'ho passis,
bufis fort i les apaguis!

Anys i anys, per molts anys:
A la una, per molts anys!
A les dues, per molts anys!
A les tres, per molts anys!
A la una, a les dues, a les tres,
súper 3, per molts anys!!

 

Sóc un bolet



 
Sóc un bolet molt petitó


i ensenyo el barret
 
quan ve la tardor.

Sóc un bolet molt petitó
 
i ensenyo el barret
 
quan ve la tardor.

Xim-xibirivi-pum
 
m'agrada la pluja!
 
Xim-xibirivi-pum
 
m'agrada el sol!
 

 
Xim-xibirivi-pum
 
m'agrada la pluja!
 
Xim-xibirivi


 

La tardor que jo conec


La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.



La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.



La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.

La tardor que jo conec.
 
 
 

La dansa dels amics

La dansa dels amics



Un amic a la mà dreta,

el saludo amb la mà esquerra,

junts ens belluguem i li faig dos petons al nas.(X2)



Caminem, les mans enllaçades,

caminem, i el cul remenem.(X2)



Una volta cap aquí,

i una volta cap allà,

l'abraço ben fort per tornar a començar.(X2)
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=4FXMCACslw8&feature=player_embedded


Els horóscops





Los horoscopos...
capricornio, leo cáncer,
aries, libra, piscis, tauro,
virgo, géminis, acuario,
escorpión y sagitario...
 
enero, febrero, marzo, abril,
mayo, junio, julio, agosto,
septiembre, octubre,
 

noviembre, diciembre
 
 
1,2,3,4,5
6,7,8,9,10
11,12,13,14,15
16,17,18,19,20
21,22,23,24,25
26,27,28,29,30,31
 
 
 
 

L´elefant en bicicleta




Mireu, allà dalt,
amb els estels què hi ha!
És un gros animal,
que amb bicicleta va.
És un elefant,
i doncs, què us penseu?
Té una cua al darrera
i una trompa al davant
 
 
 
 
 
 

La màquina d´escriure

Aquest és un víedo musical amb fet amb una máquina d´escriure. A classe el amb escenificar picant amb els dits a l´esquena de la companya de davant.....va ser molt divertit!





http://www.youtube.com/watch?v=NLxRDvSTOlg&feature=player_embedded#t=7s

Los derechos de los niños












http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=PsvtmnjGKEk

Ay! ves qui ho diría

 
3 i 3 i 3 fan 9,
9 i 3 fan 12.



3 i 3 i 3 fan 9,

9 i 3 fan 12,

12 i 13, 25
Ai ves qui ho diria,

12 i 13, 25
Ai ves qui ho diria.





 
 
En aquest enllaç trobareu el ritme de la cançó, to i que, es pot cantar amb un ritme més rápid!
 
 

ABecederi sordo-mud

Aquest es l´abecedari de sordo-muds que vam aprendre a classe.

martes, 4 de diciembre de 2012

Els tres porquets


En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.
El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.
El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.
El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.
Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.
Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.



LA CASTANYERA



QUAN ES TEMPS DE MENJAR CASTANYES LA CASTANYERA, LA CASTANYERA VEN CASTANYES DE LA MUNTANYA A LA PLAÇA DE LA CIUTAT LA CAMISA LI VA PETITA LA FALDILLA LI FA CAMPANA LES SABATES LI FAN CLOC-CLOC I EN BALLAR SEMPRE GIRA AIXÍ.